10.3.09
Procès de reflexió
Com podeu observar per la gran dinamica que té el blog actualment estic plantejant seriament donar-lo per traspassat. Properament informaré del procés de vetlla i velatori i de la cerimònia de comiat... si es que n'hi ha.
11.12.08
M'adhereixo i impluso el MSAPNAFNB (el podeu trobar al Facebook)
MSAPNAFNB (Moviment Satíric per l’Alliberament de Pares Noel i Altres Figures Nadalenques de Balcó)
Alliberem els pares Noels, Reis i altres elements dels balcons de les postres ciutats!
Arribat aquestes dates proliferen, com els bolets a la tardor, en els balcons de les nostres ciutats diferents figures que pretenen decorar els nostres carrers.
Des d’aquí volem proclamar la necessitat d’alliberar aquests personatges, de retornar-los al espai lliure i innocent de les memòries col•lectives de tothom i principalment dels infants, per:
1. Recuperar l’esperit lliure d’aquestes figures nadalenques.
2. Vetllar pel bon gust i evitar interferències en el ja prou degradat paisatge urbà.
3. Demanar la presència d’aquest personatges (Reis, Tions i Pares Nöel) en el moment i lloc que els correspon.
4. No confondre la innocent imaginació dels nostres infants.
Es per això que demanem la retirada i alliberament d’aquestes figures de Balco.
El MSAPNAFNB es proclama seguidor del FLNJ (Front d’Alliberament de nans de Jardí)
Alliberem els pares Noels, Reis i altres elements dels balcons de les postres ciutats!Arribat aquestes dates proliferen, com els bolets a la tardor, en els balcons de les nostres ciutats diferents figures que pretenen decorar els nostres carrers.
Des d’aquí volem proclamar la necessitat d’alliberar aquests personatges, de retornar-los al espai lliure i innocent de les memòries col•lectives de tothom i principalment dels infants, per:
1. Recuperar l’esperit lliure d’aquestes figures nadalenques.
2. Vetllar pel bon gust i evitar interferències en el ja prou degradat paisatge urbà.
3. Demanar la presència d’aquest personatges (Reis, Tions i Pares Nöel) en el moment i lloc que els correspon.
4. No confondre la innocent imaginació dels nostres infants.
Es per això que demanem la retirada i alliberament d’aquestes figures de Balco.
El MSAPNAFNB es proclama seguidor del FLNJ (Front d’Alliberament de nans de Jardí)
1.12.08
ICV s’ha mogut... però prou?
Un cop han passat uns dies de l’assemblea es el moment de valorar com ha anat, i per fer-ho potser caldria pensar en que n’esperava d’aquesta assemblea.
A grans trets esperava:
1. Debat ideològic; parlar de les idees, redefinir el partit i situar-lo en espais de lluita social i de combat al capitalisme.
2. Resituar el partit en un espai polític propi, ben diferenciat de la resta de formacions politics del nostre país amb perfil propi identificable i capacitat d’impuls de les propostes pròpies del nostre espai polític.
3. Reforçar l’espai orgànic del partit, aconseguir veure que hi ha més vida més enllà de la participació en els diferents governs i administracions, recuperar l’activitat i funcionament orgànic de la nostra formació política.
4. Recuperar els nostre referents socials o com a mínim veure que ens tornem a mirar en ells i que es recuperen ponts de diàleg.
I en part s’ha aconseguit, per tant estic moderadament satisfet ja que hem fet :
Un treball de debat interessant, on hem pogut expressar les nostres idees, discutir-les, confrontar-les i on he pogut recollir amb interès les opinions de la resta de companys del partit.
On en certa mesura hem estat redefinint ICV, resituant-la en el seu espai polític i plantejant debats interessants sobre la crisis, el perfil roig d’ICV, el discurs nacionalista,... recollint en els documents definitius aquest debats i fent-ho amb una valoració autocrítica (que tot i que podria ser més profunda té, com a mínim, poc cofoisme)
L’organització s’ha mogut, busca adaptar-se per evitar l’allunyament de la militància, rellançar el treball d’equip i recuperar la proximitat als referents socials i de carrer. Aquí s’han recollit tesis que, entre d’altres, exposàvem des de manifest de maig cercant una organització més propera a la militància, evitant dualitat de càrrecs, tenint gent dedicant-se exclusivament al treball orgànic de partit i entenent que la direcció hi ha d’haver la veu directa de la militància (sense dependència als càrrecs)
Alhora se’ns ha proposat una nova executiva nacional que ofereix certes garanties en organigrama i en part dels seus noms. El relleu a la secretaria General i a les d’organització, conjuntament amb la dedicació exclusiva d’aquesta última i de la secretaria de moviments socials cerca garantir una tasca interna imprescindible pel bon desenvolupament del partit.
Però encara falta, en diferents aspectes:
Primer en el format de la pròpia assemblea, no pot ser que no siguem capaços d’aplicar-nos les formes de debat i treball que impulsem des dels àmbits de participació de diferents administracions i que seguim treballant en un format de comissions i debat d’esmenes llarg, poc àgil i que genera masses vegades avorriment o cansament.
Podríem ser mes agosarats en la nostra definició política, ser clars amb les paraules i en les propostes sense por al que diran. No ser porucs en conceptes com l’anticapitalisme o en el nostre discurs nacional...
Masses vegades en la mateixa assemblea o en el treball amb altres partits, ens dona la sensació que ens dobleguem a la voluntat del gran, que no expressem la nostra veritable posicionament. Varem poder observar discursos molt durs en la critica a l’informe de gestió que es resolien amb un vot favorable, des del meu punt de vista força incomprensible... suposo que aquestes actituds desprès les apliquem amb la resta de forces polítiques, i així ens va...
Tot i que el debat va ser força crític, encara ens costa reconèixer els errors i encara cerquem masses vegades emmascarar-ho amb paraules suaus en els documents finals...
Respecte als resultats algunes reflexions:
Vot a la nova secretaria política; un de cada quatre delegats pressents ( i cal tenir en compte que casi la meitat no varen assistir a la votació) no varen aprovar la proposta del president, i això és significatiu mes encara si tenim en compte que només hi havia una proposta... i crec que això ve donat per diverses coses. Primer per fer una proposta sense tenir en compte als territoris, on moltes direccions comarcals, o agrupacions es sorprenien pels noms que teòricament els representaven, segon perquè tot i els canvis que es podien veure per ICV seguien sorprenent algunes noms vinculats a formes de fer o d’aplicar polítiques que voldríem deixar enrere. Tercer, perquè es donava responsabilitats en alguns temes a persones que no han sabut resoldre responsabiliats similars. Quart perquè tot i que es va votar la proposta (i això per si sol ja va ser un avenç al no fer-ho en el Consell Nacional) encara molts reclamavem poder fer-ho de forma unipersonal, almenys per aquelles principals responsabilitats de gestió del partit (Secretaria General, vicepresidències, organització, campanyes, finances...)
Pel que fa la Manifest de Maig, satisfacció per haver portat més debat a l’assemblea, consciència de ser un grup petit de treball i ilusió per seguir treballant pel debat i impuls d’una esquerra transformadora de la qual ICV n’hauria de ser un bon exponent.
A grans trets esperava:
1. Debat ideològic; parlar de les idees, redefinir el partit i situar-lo en espais de lluita social i de combat al capitalisme.
2. Resituar el partit en un espai polític propi, ben diferenciat de la resta de formacions politics del nostre país amb perfil propi identificable i capacitat d’impuls de les propostes pròpies del nostre espai polític.
3. Reforçar l’espai orgànic del partit, aconseguir veure que hi ha més vida més enllà de la participació en els diferents governs i administracions, recuperar l’activitat i funcionament orgànic de la nostra formació política.
4. Recuperar els nostre referents socials o com a mínim veure que ens tornem a mirar en ells i que es recuperen ponts de diàleg.
I en part s’ha aconseguit, per tant estic moderadament satisfet ja que hem fet :
Un treball de debat interessant, on hem pogut expressar les nostres idees, discutir-les, confrontar-les i on he pogut recollir amb interès les opinions de la resta de companys del partit.
On en certa mesura hem estat redefinint ICV, resituant-la en el seu espai polític i plantejant debats interessants sobre la crisis, el perfil roig d’ICV, el discurs nacionalista,... recollint en els documents definitius aquest debats i fent-ho amb una valoració autocrítica (que tot i que podria ser més profunda té, com a mínim, poc cofoisme)
L’organització s’ha mogut, busca adaptar-se per evitar l’allunyament de la militància, rellançar el treball d’equip i recuperar la proximitat als referents socials i de carrer. Aquí s’han recollit tesis que, entre d’altres, exposàvem des de manifest de maig cercant una organització més propera a la militància, evitant dualitat de càrrecs, tenint gent dedicant-se exclusivament al treball orgànic de partit i entenent que la direcció hi ha d’haver la veu directa de la militància (sense dependència als càrrecs)
Alhora se’ns ha proposat una nova executiva nacional que ofereix certes garanties en organigrama i en part dels seus noms. El relleu a la secretaria General i a les d’organització, conjuntament amb la dedicació exclusiva d’aquesta última i de la secretaria de moviments socials cerca garantir una tasca interna imprescindible pel bon desenvolupament del partit.
Però encara falta, en diferents aspectes:
Primer en el format de la pròpia assemblea, no pot ser que no siguem capaços d’aplicar-nos les formes de debat i treball que impulsem des dels àmbits de participació de diferents administracions i que seguim treballant en un format de comissions i debat d’esmenes llarg, poc àgil i que genera masses vegades avorriment o cansament.
Podríem ser mes agosarats en la nostra definició política, ser clars amb les paraules i en les propostes sense por al que diran. No ser porucs en conceptes com l’anticapitalisme o en el nostre discurs nacional...
Masses vegades en la mateixa assemblea o en el treball amb altres partits, ens dona la sensació que ens dobleguem a la voluntat del gran, que no expressem la nostra veritable posicionament. Varem poder observar discursos molt durs en la critica a l’informe de gestió que es resolien amb un vot favorable, des del meu punt de vista força incomprensible... suposo que aquestes actituds desprès les apliquem amb la resta de forces polítiques, i així ens va...
Tot i que el debat va ser força crític, encara ens costa reconèixer els errors i encara cerquem masses vegades emmascarar-ho amb paraules suaus en els documents finals...
Respecte als resultats algunes reflexions:
Vot a la nova secretaria política; un de cada quatre delegats pressents ( i cal tenir en compte que casi la meitat no varen assistir a la votació) no varen aprovar la proposta del president, i això és significatiu mes encara si tenim en compte que només hi havia una proposta... i crec que això ve donat per diverses coses. Primer per fer una proposta sense tenir en compte als territoris, on moltes direccions comarcals, o agrupacions es sorprenien pels noms que teòricament els representaven, segon perquè tot i els canvis que es podien veure per ICV seguien sorprenent algunes noms vinculats a formes de fer o d’aplicar polítiques que voldríem deixar enrere. Tercer, perquè es donava responsabilitats en alguns temes a persones que no han sabut resoldre responsabiliats similars. Quart perquè tot i que es va votar la proposta (i això per si sol ja va ser un avenç al no fer-ho en el Consell Nacional) encara molts reclamavem poder fer-ho de forma unipersonal, almenys per aquelles principals responsabilitats de gestió del partit (Secretaria General, vicepresidències, organització, campanyes, finances...)
Pel que fa la Manifest de Maig, satisfacció per haver portat més debat a l’assemblea, consciència de ser un grup petit de treball i ilusió per seguir treballant pel debat i impuls d’una esquerra transformadora de la qual ICV n’hauria de ser un bon exponent.
14.11.08
El meu vot serà en Blanc…. Tot i que podria haver estat en contra
Podria parlar de molts motius però per ser concret podem parlar de:
Un candidat a president que no em mostra la motivació necessària per impulsar la Iniciativa que volem.
Una candidatura que no em mostra la radicalitat política que ens hauria de definir.
Una opció que no em demostra una capacitat de demostrar un perfil propi, diferenciant dels nostres socs de govern
Una alternativa que no em mostra quins han de ser els mecanismes per recuperar l’espai de carrer i els referents propers que ens han dut a ser la força política que som...
Una candidatura que no em mostra quin equip de gent, nova, engrescadora, propera i amb iniciativa em farà recuperar la il•lusió per fer política
En definitiva hem demanen un vot a favor de seguir amb la mateixa grisor dels últims anys... i això no hi estic disposat. I per això optaré pel vot en Blanc... i per això us demano a tots aquells militants i amics d’ICV que esteu cridats a fer el mateix entre avui i demà a que ho feu igual.
I per això comparteixo i impulso l’opinió de la gent del Manifest de Maig:
Comunicació del Corrent d’Opinió MANIFEST DE MAIG
davant la candidatura de Joan Saura com a presidenciable d’ICV.
El corrent d'opinió MANIFEST DE MAIG, davant la presentació de la candidatura del company Joan Saura a presidir ICV, informen que el nostre vot serà en blanc, i així ho fem saber als adherits i adherides, amics i amigues d'ICV, als quals recomanem un vot en la mateixa línia.
Aquesta recomanació de vot està fonamentada en la valoració crítica que els components del corrent fem del període més recent de la política d'ICV que ha suposat - a parer nostre - una involució del projecte del partit en relació als seus objectius de ser referent de l'esquerra transformadora, d'esdevenir força de govern i de lluita i de dotar-nos d'un funcionament i d'una dinàmica de treball més lligada als elements que caracteritzen el nostre projecte diferenciat de les altres forces polítiques.
ICV ha reproduït en excés unes formes d'actuació que no corresponen a una trajectòria acumulada de compromís social, referència política i innovació organitzativa. El segon govern d'esquerres ha marcat una línia de desafecció entre la militància i un considerable augment de l'aïllament del partit en relació al seu entorn i, especialment, entre els sectors socials organitzats que ens han tingut com a punt de referència.
Els episodis relacionats amb la gestió de la sequera, els punts d'indefinició en temes territorials i d'infrastructures, algunes intervencions del departament d'interior en relació a moviments socials i polítics no violents i altres casos, han contribuït a un increment del rebuig envers ICV per part de sectors fins ara propers, exigents i combatius.
Aquesta trajectòria erràtica té molt a veure amb la manera de gestionar el partit, amb la deriva institucionalista, l'acumulació de càrrecs descapitalitzant el partit, i la manca de projecció externa d'un perfil diferenciat a partir dels nostres trets que són els d'una esquerra roja, verda, violeta, nacional i alternativa.
Des de la nostra condició de corrent d'opinió que vol un debat d'idees a fons, ens volem significar com a part activa d'un partit que necessita un rellançament, uns canvis de maneres de fer, de comunicar i de treballar.
En consonància amb aquests arguments, demanem el vot el blanc a la candidatura de Joan Saura i ens comprometem a treballar per un rellançament del partit que el situï en millors condicions per afrontar els reptes de canvi social, de lluita contra el capitalisme i de governança d'esquerres.
El corrent d’opinió Manifest de Maig valora en el mateix sentit les altres formes
Un candidat a president que no em mostra la motivació necessària per impulsar la Iniciativa que volem.
Una candidatura que no em mostra la radicalitat política que ens hauria de definir.
Una opció que no em demostra una capacitat de demostrar un perfil propi, diferenciant dels nostres socs de govern
Una alternativa que no em mostra quins han de ser els mecanismes per recuperar l’espai de carrer i els referents propers que ens han dut a ser la força política que som...
Una candidatura que no em mostra quin equip de gent, nova, engrescadora, propera i amb iniciativa em farà recuperar la il•lusió per fer política
En definitiva hem demanen un vot a favor de seguir amb la mateixa grisor dels últims anys... i això no hi estic disposat. I per això optaré pel vot en Blanc... i per això us demano a tots aquells militants i amics d’ICV que esteu cridats a fer el mateix entre avui i demà a que ho feu igual.
I per això comparteixo i impulso l’opinió de la gent del Manifest de Maig:
Comunicació del Corrent d’Opinió MANIFEST DE MAIG
davant la candidatura de Joan Saura com a presidenciable d’ICV.
El corrent d'opinió MANIFEST DE MAIG, davant la presentació de la candidatura del company Joan Saura a presidir ICV, informen que el nostre vot serà en blanc, i així ho fem saber als adherits i adherides, amics i amigues d'ICV, als quals recomanem un vot en la mateixa línia.
Aquesta recomanació de vot està fonamentada en la valoració crítica que els components del corrent fem del període més recent de la política d'ICV que ha suposat - a parer nostre - una involució del projecte del partit en relació als seus objectius de ser referent de l'esquerra transformadora, d'esdevenir força de govern i de lluita i de dotar-nos d'un funcionament i d'una dinàmica de treball més lligada als elements que caracteritzen el nostre projecte diferenciat de les altres forces polítiques.
ICV ha reproduït en excés unes formes d'actuació que no corresponen a una trajectòria acumulada de compromís social, referència política i innovació organitzativa. El segon govern d'esquerres ha marcat una línia de desafecció entre la militància i un considerable augment de l'aïllament del partit en relació al seu entorn i, especialment, entre els sectors socials organitzats que ens han tingut com a punt de referència.
Els episodis relacionats amb la gestió de la sequera, els punts d'indefinició en temes territorials i d'infrastructures, algunes intervencions del departament d'interior en relació a moviments socials i polítics no violents i altres casos, han contribuït a un increment del rebuig envers ICV per part de sectors fins ara propers, exigents i combatius.
Aquesta trajectòria erràtica té molt a veure amb la manera de gestionar el partit, amb la deriva institucionalista, l'acumulació de càrrecs descapitalitzant el partit, i la manca de projecció externa d'un perfil diferenciat a partir dels nostres trets que són els d'una esquerra roja, verda, violeta, nacional i alternativa.
Des de la nostra condició de corrent d'opinió que vol un debat d'idees a fons, ens volem significar com a part activa d'un partit que necessita un rellançament, uns canvis de maneres de fer, de comunicar i de treballar.
En consonància amb aquests arguments, demanem el vot el blanc a la candidatura de Joan Saura i ens comprometem a treballar per un rellançament del partit que el situï en millors condicions per afrontar els reptes de canvi social, de lluita contra el capitalisme i de governança d'esquerres.
El corrent d’opinió Manifest de Maig valora en el mateix sentit les altres formes
13.11.08
Sr Maragall, sigui conseqüent i dimiteixi!
Sr Maragall, fa un any ens va fer una proposta de bases per a la llei d’educació, feta sense consens, sense diàleg, sense escoltar i sense fer cas al Pacte Nacional...
Fa nou mesos es va evidenciar que la comunitat educativa no compartia els principis d’aquesta proposta amb el posicionament públic de moltes entitats en contra i la major manifestació de mestres i estudiants que es recorda en temps, vostè en devia prendre bona nota i al juliol, amb nocturnitat, ens va presentar una nova proposta ... ara ja de llei, que mantenia molts dels principis de les bases i que sobretot mantenia les formes al escoltar i tenir en compte els implicats de la mateixa forma que ho fa fer amb les bases.
Avui, una segona vaga menor (evidentment ja que era convocada per menys sindicats) però massiva al carrer i si no digui quin col•lectiu posa 15.000 persones al carrer (prenent els números de la guàrdia urbana) per manifestar-se, en aquest cas, a favor d’una escola pública de qualitat i en contra d’aquesta llei que no ho permet.
Però es que el dia 30 tindrà una altra concentració massiva de mestres, pares, estudiants i altres membres de la comunitat educativa dient-li que no, que aquesta no és la Llei d’Educació que el nostre país es mereix.
I ens trobem en un departament que manté les millors formes d’un govern convergent que ja no és el nostre, ja que: fa una proposta de llei d’educació amb clars tons de centredreta, amb defensa del liberalisme en la gestió i amb la promoció dels centres privats i concertats, ja que utilitza els mitjans per minimitzar el crit unànime del sector, ja que segueix intentant imposar les seves tesis fent oïdes sordes de qui les hauran de viure i de qui les hauran d’aplicar,...
Senyor Maragall sigui conseqüent amb el que fa i dimiteixi d’un govern que es diu d’esquerres i de progrés... o agafis el carnet de convergència o, perquè no, d’unió! (no ens vulgui enganyar més!)
Fa nou mesos es va evidenciar que la comunitat educativa no compartia els principis d’aquesta proposta amb el posicionament públic de moltes entitats en contra i la major manifestació de mestres i estudiants que es recorda en temps, vostè en devia prendre bona nota i al juliol, amb nocturnitat, ens va presentar una nova proposta ... ara ja de llei, que mantenia molts dels principis de les bases i que sobretot mantenia les formes al escoltar i tenir en compte els implicats de la mateixa forma que ho fa fer amb les bases.
Avui, una segona vaga menor (evidentment ja que era convocada per menys sindicats) però massiva al carrer i si no digui quin col•lectiu posa 15.000 persones al carrer (prenent els números de la guàrdia urbana) per manifestar-se, en aquest cas, a favor d’una escola pública de qualitat i en contra d’aquesta llei que no ho permet.
Però es que el dia 30 tindrà una altra concentració massiva de mestres, pares, estudiants i altres membres de la comunitat educativa dient-li que no, que aquesta no és la Llei d’Educació que el nostre país es mereix.
I ens trobem en un departament que manté les millors formes d’un govern convergent que ja no és el nostre, ja que: fa una proposta de llei d’educació amb clars tons de centredreta, amb defensa del liberalisme en la gestió i amb la promoció dels centres privats i concertats, ja que utilitza els mitjans per minimitzar el crit unànime del sector, ja que segueix intentant imposar les seves tesis fent oïdes sordes de qui les hauran de viure i de qui les hauran d’aplicar,...
Senyor Maragall sigui conseqüent amb el que fa i dimiteixi d’un govern que es diu d’esquerres i de progrés... o agafis el carnet de convergència o, perquè no, d’unió! (no ens vulgui enganyar més!)
11.11.08
Per una Llei d’educació pública i de qualitat… hem de fer vaga!
Després que fa nou mesos el Conseller escoltava al carrer la veu alta, forta i clara del sectors de l’educació que dèiem que no ens agradava aquesta llei que ens volia proposar ens trobem que el departament ha traslladat una proposta de llei al parlament en que encara hi figuren alguns dels elements que varen motivar la convocatòria de vaga.
Per tant torno a estar en la cruïlla de si cal o no cal fer vaga, vaig escoltar el posicionament de CCOO, que em venia a dir que la Llei no és bona per Catalunya i per l’educació Pública, que el conseller s’ha tornat a passar les taules d’interlocució per on ell sap, que en el redactat final han caigut coses importants però que no aniran a la vaga perquè els mestres no ho volen (43% contra un 47%, diferencia petita!), perquè la proposta de llei ja està en mans del parlament i perquè cal una acció conjunta de la comunitat educativa. I el d’USTEC que em posa sobre la taula totes les maldats de la proposta i passa de puntetes per les bondats. I després d’aixó vaig decidir no deixar-me porta pel cor i recuperar els post escrits al febrer on argumentava els motius que em portaven a fer vaga el 14-F i veure si aquests motius encara eren vigents desprès del nou redactat.
La veritat és que en aquell moment, i de forma breu, constatava:
Defectes de Forma:
El conseller es treia de la màniga una proposta de document base sense consultar a ningú, i la proposta de llei surt al juliol, sense tenir en compte les opinions de molts del col•lectius de l’educació i sense recollir gaires coses de les que es reivindicaven el 14 de febrer. A més des dels sindicats es comenta que no hi ha hagut un diàleg clar sobre el tema i que algunes de les coses que es varen poder fer arribar al final han desaparegut.
El diagnosi o el preàmbul:
Tot i que, en el preàmbul de la proposta de llei, la música que sona és adequada i es parla de l’educació com a eina indispensable per a oferir igualtat d’oportunitats a tothom i per treballar la cohesió social, després el redactat està ple d’articles que apunten a la competitivitat entre centres o entre mestres com a mecanisme de millora de l’educació. La competitivitat, fonamentada en els resultats educatius, no pot generar igualtat sinó diferència poden optar a més recursos aquells que ja tenen molt. A més en el redactat de la llei es segueix mostrat que el departament fa responsables dels resultats als mestres, sense assumir la pròpia responsabilitat (inversió, recursos, marc educatiu,...)
Educació com agent sociablitzador
Com deia al febrer “Crec que l’educació ha d’esser un element sociabilitzador, integrador i de igualtat social, és a dir li correspon al sistema educatiu el cabdal paper de minimitzar les diferències i de posar les condicions per trencar les diferencies socioeconòmiqes d’una societat” Però en la proposta es genaralitza la competitivitat, s’ofereixen recursos als centres públics i privats en funció dels resultats, el mestre obtindrà un plus en el sou segons el resultats del seu grup classe, això en comptes d’apostar decididament per una formula que inverteixi més allà on falta més, on els resultats son pitjors per tal de facilitar el procés educatiu a qui segurament ho té més complicat.
Llei d’educació o llei del sistema educatiu?
La llei d’educació de Catalunya no pot obviar que l’escola no és l’únic agent educador, no pot obviar, o passar de puntetes, el paper de les famílies, dels esplais, de les extraescolars, de les AMPA, del 0-3,...
Xarxa Pública o Concertada
El departament hauria d’impulsar la seva pròpia xarxa i on la seva oferta no arribi concertar, però la proposta de llei no ho fa així ja que permet que les privades concertades mantinguin, legalitzin o puguin ampliar els seus privilegis. Des de permetre el cobrament de quotes, fins a acceptar la religió dins l’horari lectiu (contrari al nou estatut), o prioritzar la oferta de nous mòduls en la privada i no en la pública..
.
Drets laborals dels mestres
Com deia pel 14-F “Al mateix temps posa negre sobre blanc les diferencies laborals entre persones que fan la mateixa feina, fa possible que un centre públic o privat hi treballin persones amb la mateixa feina i condicions laborals diferents. Per això tants anys de lluita per igualar les condicions laborals del professionals de les privades o dels interins?”
Per tant ho observat que els motius que em varen portar a la vaga, o millor dit que ens hi varen portar, són plenament vigents. La vaga del 14-F ha fet que es retiressin alguns dels principis que apuntava el document de bases, però no n’hi ha prou. S’ha de sentir la nostra veu al carrer tornant a dir que aquesta no és la nostra LEC, i hi haurem de tornar el 30 de novembre amb tota la comunitat educativa.
No si val a badar, que amb la LEC ens hi juguem molt!!!!
Per tant torno a estar en la cruïlla de si cal o no cal fer vaga, vaig escoltar el posicionament de CCOO, que em venia a dir que la Llei no és bona per Catalunya i per l’educació Pública, que el conseller s’ha tornat a passar les taules d’interlocució per on ell sap, que en el redactat final han caigut coses importants però que no aniran a la vaga perquè els mestres no ho volen (43% contra un 47%, diferencia petita!), perquè la proposta de llei ja està en mans del parlament i perquè cal una acció conjunta de la comunitat educativa. I el d’USTEC que em posa sobre la taula totes les maldats de la proposta i passa de puntetes per les bondats. I després d’aixó vaig decidir no deixar-me porta pel cor i recuperar els post escrits al febrer on argumentava els motius que em portaven a fer vaga el 14-F i veure si aquests motius encara eren vigents desprès del nou redactat.
La veritat és que en aquell moment, i de forma breu, constatava:
Defectes de Forma:
El conseller es treia de la màniga una proposta de document base sense consultar a ningú, i la proposta de llei surt al juliol, sense tenir en compte les opinions de molts del col•lectius de l’educació i sense recollir gaires coses de les que es reivindicaven el 14 de febrer. A més des dels sindicats es comenta que no hi ha hagut un diàleg clar sobre el tema i que algunes de les coses que es varen poder fer arribar al final han desaparegut.
El diagnosi o el preàmbul:
Tot i que, en el preàmbul de la proposta de llei, la música que sona és adequada i es parla de l’educació com a eina indispensable per a oferir igualtat d’oportunitats a tothom i per treballar la cohesió social, després el redactat està ple d’articles que apunten a la competitivitat entre centres o entre mestres com a mecanisme de millora de l’educació. La competitivitat, fonamentada en els resultats educatius, no pot generar igualtat sinó diferència poden optar a més recursos aquells que ja tenen molt. A més en el redactat de la llei es segueix mostrat que el departament fa responsables dels resultats als mestres, sense assumir la pròpia responsabilitat (inversió, recursos, marc educatiu,...)
Educació com agent sociablitzador
Com deia al febrer “Crec que l’educació ha d’esser un element sociabilitzador, integrador i de igualtat social, és a dir li correspon al sistema educatiu el cabdal paper de minimitzar les diferències i de posar les condicions per trencar les diferencies socioeconòmiqes d’una societat” Però en la proposta es genaralitza la competitivitat, s’ofereixen recursos als centres públics i privats en funció dels resultats, el mestre obtindrà un plus en el sou segons el resultats del seu grup classe, això en comptes d’apostar decididament per una formula que inverteixi més allà on falta més, on els resultats son pitjors per tal de facilitar el procés educatiu a qui segurament ho té més complicat.
Llei d’educació o llei del sistema educatiu?
La llei d’educació de Catalunya no pot obviar que l’escola no és l’únic agent educador, no pot obviar, o passar de puntetes, el paper de les famílies, dels esplais, de les extraescolars, de les AMPA, del 0-3,...
Xarxa Pública o Concertada
El departament hauria d’impulsar la seva pròpia xarxa i on la seva oferta no arribi concertar, però la proposta de llei no ho fa així ja que permet que les privades concertades mantinguin, legalitzin o puguin ampliar els seus privilegis. Des de permetre el cobrament de quotes, fins a acceptar la religió dins l’horari lectiu (contrari al nou estatut), o prioritzar la oferta de nous mòduls en la privada i no en la pública..
.
Drets laborals dels mestres
Com deia pel 14-F “Al mateix temps posa negre sobre blanc les diferencies laborals entre persones que fan la mateixa feina, fa possible que un centre públic o privat hi treballin persones amb la mateixa feina i condicions laborals diferents. Per això tants anys de lluita per igualar les condicions laborals del professionals de les privades o dels interins?”
Per tant ho observat que els motius que em varen portar a la vaga, o millor dit que ens hi varen portar, són plenament vigents. La vaga del 14-F ha fet que es retiressin alguns dels principis que apuntava el document de bases, però no n’hi ha prou. S’ha de sentir la nostra veu al carrer tornant a dir que aquesta no és la nostra LEC, i hi haurem de tornar el 30 de novembre amb tota la comunitat educativa.
No si val a badar, que amb la LEC ens hi juguem molt!!!!
18.9.08
Perquè encara tinc el carnet d’ICV a la cartera?
Vinc de l’assemblea de constitució del grup Manifest de maig, corrent d’opinió dins del marc d’ICV, i aquest és actualment el principal motiu pel que encara mantinc la meva militància a Iniciativa.
Perquè si miro enrere la veritat és que el panorama no es gaire encoratjador... nomes per posar algun exemple breu:
Agost 2008:
Sorprenent actuació de la conselleria d’interior envers els participants a els 25ens campaments internacionals de joves revolucionaris/es.
Agost 2008:
Joan Saura “salva” al president Zapatero de donar explicacions a les corts sobre el finançament en un pacte en un hotel de Vilanova amb un estil molt similar als que fa CIU (pacte moncloa, pacte ritz...) tant criticat pels nostres dirigents en el seu moment. Alhora deixa descol·locat l’estratègia que es treballava des del nostre grup parlamentari a Madrid.
Primavera 2008 (per posar una data)
Conjunt de despropòsits de la conselleria de Medi Ambient en la gestió de la sequera, estaques desmentits aclariments semàntics sobre el concepte transvasament, convidar a militants a deixar el partit...
Tardor 2007
Foto del senyor conseller de Medi Ambient i Habitatge amb el Sr. Enric Reina per escenificar el pacte sobre habitatge... les qüestions poden ser diverses, perquè amb els constructors i no amb els agents socials (sindicats, cooperatives,...) que també hi tenen molt a dir? I quin cost té aquesta fotografia, és a dir a que renuncia el pla d’habitatge per això?
I podria dir més, sense necessitat d’anar molt lluny en el temps, tant de la forma de fer política a la majoria d’institucions com del treball intern del partit.
Però alhora, si miro endavant, el panorama tampoc és més esperançador amb una assemblea que pot significar només un lleu maquillatge d’algunes idees, un retoc dels discursos però un continuisme en les formes, en el fer i en les persones.
L’únic fet encoratjador que aquest dies em mantenen amb el carnet a la mà és l’aparició d’aquest grup, ara per ara petit, però seriós, coherent i amb bones idees i formes que pretén dignificar el fet de fer política, recuperar el perfil propi d’ICV i tornar-la a connectar amb els referents socials i de carrer que no hauríem d’haver perdut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
